Fabert - Torre del Mir

 

El diumenge 21 d'octubre la secció de Mitja Muntanya organitza una nova matinal per conèixer més racons del nostre territori. En aquesta ocasió ens quedarem a la comarca per fer una circular amb sortida i arribada a Fabert per anar fins a la Torre del Mir.

Aquest recorregut ens permetrà conèixer la vessant nord de la comarca i descobrir paratges molt poc coneguts.

Els que estigueu interessats en aquesta trobada en trobarem el diumenge a les 7:30h al bar La Rodona per marxar, amb cotxes particulars, cap a Fabert. La distància és de 12 km i el desnivell positiu acumulat de poc més de 500 metres. Tornarem a ser a Sant Joan poc abans de les 14:00h.

Per més informació podeu enviar un correu a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o al telèfon 636 86 40 55

 

 

 

Fabert està situat entre el Serrat de les Moreres i el Torrent de Fabert, i agrupa la població d'aquesta petita vall, formada per l'esmentada torrentera, en un nucli de deu o dotze cases, on només hi ha quatre habitants fixos durat tot l'any. L'encant de Fabert recau en la seva tipologia i integració en el paisatge, i cal destacar que a inicis dels noranta, el Servei Meteorològic de Catalunya va ubicar-hi una estació meteorològica automàtica. Així doncs, gràcies a les noves tecnologies, podem saber quin temps fa a Fabert quan i on volguem.

Sortim de Fabert seguint les indicacions de la Ruta de la Transhumància per una pista forestal. A pocs metres agafem un bonic camí que surt a mà dreta i que va planejant fins a creuar el Torrant de Fabert. Un cop passat el petit torrent el terreny comença a pujar decididament. Mica en mica anirem deixant la vegetació enrere i entrarem en el típic paisatge d’alta muntanya d’herba i de vistes espectaculars sobre el Costabona, Vallter, i tota la Vall de Camprodon.

Arribats al Puig de la Clapa (1.655m) girem a la dreta tot seguint un camí/pista que ressegueix la frontera amb França fins al coll de Meians. Des d’aquí ja divisem la Torre del Mir. Entrem a França i baixem fins a la Torre.

Des de la Torre del Mir la vista sobre Prats de Molló i de tota la Vall del Tec val realment la pena.

La ciutat de Prats formava part d’un dispositiu de defensa important, com ho demostren les muralles del segle XVII. Accessible a totes les estacions, la Torre del Mir constitueix un remarcable mirador sobre el Vallespir i el massís del Canigó.

La Torre del Mir data del segle XIII. Originàriament nomenada « Torre de Castellar », fou construïda en aquest lloc estratègic per Jaume II de Mallorca, per vigilar amb les seves veïnes, l’antiga frontera entre el regne d’Aragó i França, desprès de les llacunes de defensa constatades en els combats de 1285.

Restaurada al segle XIV sota Pere IV d'Aragó, serà abandonada com la majoria de les torres a senyals quan el Tractat dels Pirineus el 1659 faci retrocedir el traçat de la frontera.

Fou nomenada Torre del Mir al segle XVI, del nom de la masia situada a sota.

La seva posició, a 1540 m d'altitud, li valdrà d'escapar a les destruccions del segle XVII, del qual seran l'objecte la majoria de les fortificacions. Aquestes torres són edificis destinats a comunicar informacions d'ordre militar per focs, a la nit, o fums el dia. La Torre del Mir permetia vigilar el coll d'Àres i comunicar amb les torres de Cabrenç, sobre el municipi de Serrallonga, i la Torre de la Guàrdia sobre Prats de Molló.

La Torre del Mir és un edifici de plànol circular amb talussos a la base, de 10 m de diàmetre i 9 m d'alçada; construïda en còdols de calcària i d'esquist de manera sumària escairats. Cap al nord-oest, un fossat a estat condicionat per reforçar l'aïllament de la torre en un sector naturalment mal defensat. La porta, del qual el marc a desaparegut, és cap al sud-est , el seu llindar és establert a aproximadament 1,50 m del sòl .
La copa de l'edifici revela tres nivells encorbats en cúpula. La comunicació entre els pisos és assegurada per una escala molt estreta.)

Abans molt nombroses, sobretot en el Vallespir, els Albères, els Corbières i els Fenouillèdes, aquestes torres constituïen una xarxa excepcional d'obres de vigilància.

No subsisteix actualment més que una quinzena d'aquestes obres, a més o menys bon estat, que es visualitzen entre l’un i l’altre costat al llarg del traçat de l'antiga frontera.

Retornem pel mateix camí fins el coll de Meians. Aquí girem a l’esquerra per la pista forestal que ens durà per espectaculars boscs de pins fins el Pla Joan. Aquí girem a la dreta per seguir les indicacions del PR que ens duran de tornada fins a Fabert.


Imprimeix   Correu electrònic