Una nit passada, molt més que passada, per aigua, era el preludi d’una matinal que havíem preparat per tots els que volguessin acompanyar-nos a una nova sortida a esmorzar.

 

Era tot un repte tenint en compte l’aigua caiguda en les anteriors vint-i-vuit hores, havia estat una pluja molt ben aprofitada per la terra, però ens va deixar els camins en un estat de fang i aigua...

 

Tot i això, poc desprès de les nou del matí, tal com havíem quedat, ens posem a caminar els seixanta-un atrevits amb ganes de gaudir d’una sortida matinal amb un esmorzar calent. Les primeres boires del dia ens van acompanyar força estona, enfilant-nos pel GR cap a Les Llances, no podíem veure el final de la pujada, però sabíem que no era gaire lluny. Un cop a dalt, ens agrupem i continuem cap avall, direcció cap a la casa de Planvidrós. Aquí, un grup de sis gossos que no aixequen un pam de terra però amb ganes de bordar, ens reben a l’entrada de la finca; continuem amb la nostra marxa muntanya amunt, el fang i l’aigua es per tot arreu.

Els operaris de les línies elèctriques han talat forces arbres i branques, podem veure els troncs apilats en tota la pujada que anem fent, continuem trepitjant aigua....

 

Fem un altre agrupament, el proper ja serà per esmorzar a l’Òliba, si no fos per la boira que encara ens fa la guitza, podríem veure la planxa amb la llonganisseta i cansalada esperant-nos a l’altre costat del rec.

 

Un cop superat el petit torrent de l’Òliba, on hem tingut els nostres més i menys per creuar-lo, fent una petita pujada per trobar els meravellosos xefs que ens han preparat un bon esmorzar al costat de la casa de l’Òliba. Ens mereixíem aquest esmorzar, sobretot els més menuts del grup que han aguantat molt bé fins llavors, tot i l’estat del terreny. Molt bé, reposem una estona i el sol comença a treure el cap molt lentament.